L'origen de la vida

[Carles]

Està clar que una pedra és un material inert i no viu, encara que sigui difícil donar una definició inequívoca de VIDA.

Els grecs i els romans pensaven que la vida era obra dels déus o de la màgia i que podia sorgir de forma espontània.

La biogènesi és la teoria segons la qual la vida s'origina només de vida preexistent; mentre que la teoria de l'abiogènesi pot també sorgir de la matèria inorgànica en quant a tal.

¿Potser que la matèria inert, suposant-li les condicions més favorables, hagi pogut passar a ser matèria viva, només degut a simples condicions físiques, químiques o termodinàmiques o ha tingut que influir algun altre aspecte?

[joananton]

A que ens hem de limitar:
1) A l'origen de la vida

o tambè ho ampliem a

2) A l'origen de la vida a la Terra.

Aquest segon punt tambè dona molt de si: espores viatjeres, generació espontanea ....

[annalarroy]

Quan direm que un èsser és viu? Si els virus no són èssers vius perquè no compleixen una definició, vol dir que la diferència entre matèria viva i matèria inert està prou clara?

[joananton]

Be, pel que veig son dos debats, un dins de l'altra: en quin moment deixa de ser matèria inert per a passar a ésser matèria viva i un altra quin va estar el desencadenant d'aquest canvi, es a dir la vareta màgica que ho va aconseguir: un llamp com en el cas d'en Frankestein? .... o fins i tot, i per tal d'abrasar tots els camps podria ser una intervenció divina (i aquí dones peu a la vessant religiosa: tant la més integrista amb un seguiment diví de cada pas o amb una vessant científic-religiosa en que la intervenció divina sigues un fet puntual i desprès la vida seguís el seu propi camí)

I per l'altra banda on es va produir: a la Terra o fora d'ella?

I un cop es va produir: es va quedar en el seu lloc d'origen o va viatjar per l'espai fins trobar unes condicions idonees que la varen fer desenvolupar?

O el mateix s'ha produït en diferents indrets de l'espai donant lloc a múltiples formes de vida, més o menys voluminoses, però no per això més o menys intel·ligents.

[Carles]

La vida tan se val on s'hagi originat si a la Terra o fora d'ella, el que ens interessa és com es va originar.
També seria correcte preguntar-se si es va poder originar en més d'unt lloc a la vegada.
Si després va arribar a la Terra via panespèrmia, no importa, seria una possibilitat més, però l'única cosa que això faria seria traslladar el punt inicial de la vida d'un lloc a un altre.

Respecte a la definició de vida, crec que ni la que va donar la Nasa, va resultar bona, va dir "la vida es definiria com un sistema químic automantingut capaç d'evolució"
Si busques la paraula vida a la Wikipèdia trobaràs 5 formes diferents de definició, des del punt de vista fisiològic, metabòlic, bioquímic, evolutiu i termodinàmic. Tot sembla que aquesta és la més acceptada avui en dia.

[david]

Dues reflexions:

La biogènesi ("la vida només s'origina de vida preexistent") no és possible des d'un punt de vista estrictament lògic: si tirem prou enrera arribaríem a l'instant del Big Bang, quan no hi havia "vida preexistent" (perquè no hi havia res en absolut). Per tant, necessàriament hi ha hagut un primer moment en què la vida va sorgir per primer cop de la matèria inorgànica. Ara bé, aquí hi ha dues possibilitats: o bé va sorgir espontàniament, o bé per una mena d'intervenció diguem "divina". Així com els defensors de la idea que existeix Superman han d'esforçar-se a convèncer amb arguments a la resta de la Humanitat que Superman existeix (ja que és molt més probable la seva no-existència que la seva existència), també està clar que els defensors de la intervenció divina han d'esforçar-se a convèncer als altres amb arguments.

Segona reflexió: Si en un recipient amb aigua hi tirem sulfat de coure en pols, sota determinades condicions ambientals al cap d'uns dies veurem que s'han format uns preciosos cristalls blaus, de formes geomètriques molt precises i espectaculars. Els cristalls van prenent formes concretes, es "reprodueixen", segueixen patrons, s'ordenen... Però en aquest cas ningú diu que això "està viu", ni tan sols que hi ha hagut una intervenció "divina", perquè els científics han estat capaços d'estudiar la situació i entendre amb tota precisió els motius pels quals es formen aquests cristalls. I han estat capaços de fer-ho perquè la situació té un grau de complexitat molt baix. Potser ha costat centenars d'anys, però al final els químics han estat capaços d'identificar set o vuit raons (valències atòmiques, disposició de la molècula, etc etc) que, totes juntes, fan que apareguin els preciosos cristalls blaus. Un virus és una entitat centenars de vegades més complexa que un cristall de sulfat de coure. I un ésser humà és una entitat bilions de vegades més complexa. L'únic motiu pel qual ens sembla problemàtic definir "vida" és que hi ha entitats (cristalls de sulfat de coure) que tenen una complexitat tan baixa que poden ser descrites o explicades completament, i hi ha entitats (virus, nosaltres) que tenen una complexitat tan gran que supera la nostra capacitat de descripció.

[jdiez]

He trobat un article que m'ha semblat molt interessant, que dona una idea de la investigació actual sobre el tema:
Revista Investigación y Ciencia de Novembre 2009, de títol “El origen de la vida” de Alonso Ricardo (Univ. Harvard) i Jack W. Szostak (Premi Nobel Medecina 2009).
Algunes idees tretes d'aquest article:
- Des de les experiències de Miller i Urey en 1955 se sap que es possible formar aminoàcids, que són els maons amb els que es construeixen les proteïnes, a partir de substàncies inorgàniques molt simples. Però no se sap com es van formar realment.
- Sembla que s'hauria d'haver format espontàniament l'àcid ribonucleic (ARN), que és el que intervé directament en la síntesi de les proteïnes i que posteriorment devia donar lloc a l'àcid desoxiribonucleic (ADN), més estable químicament.
- Però no se sap d'on va sortir el fòsfor que forma part de l'ADN ja que els fosfats, abundants a l'escorça de la Terra no són solubles.
- S'estan fent proves amb alguns èxits per veure com es podrien haver ajuntat els diferents components fins a arribar a la cadena de la doble hèlix.
- La membrana cel·lular, imprescindible per formar la primera cèl·lula, està formada per lípids (àcids grassos) que sembla que són més fàcils de formar espontàniament.
Veure una petita referència de l'article a:
http://www.investigacionyciencia.es/sol ... p?indice=0

[jdiez]

Ja que tenia la revista a mà, he continuat llegint i he trobat un altre article no menys interessant:
Revista Investigació y Ciencia de novembre 2009, de títol “El origen de las células” de Toni Gabaldón (Univ. Pompeu Fabra).
Idees tretes d'aquest article:-
- Les característiques comunes dels tres tipus de cèl·lules (bacteris, arquees, eucariotes) que hi ha en el nostre planeta fan pensar que totes deriven d'un avantpassat comú conegut com LUCA (last universal common ancestor)
- La investigació genòmica de més de 1000 espècies diferents conclou que només 50 famílies de proteïnes es troben en tots els genomes seqüenciats i que uns 100 famílies de proteïnes més, es troben en el 95 % del genomes seqüenciats.
- Per anàlisi de probabilitats, es considera que entre 500 i 600 famílies de proteïnes actuals són ancestrals, descendents directes de les proteïnes de LUCA
- Entre aquestes es troben quasi totes les que formen part del mecanisme de síntesi de proteïnes a partir del codi genètic (ADN) i per tant, tot el sistema de reproducció cel·lular actual ja era present en LUCA, o era anterior a ell.
- Hi ha però incògnites: no s'han trobat en les famílies de proteïnes ancestrals les que intervenen en la síntesi de lípids (membranes cel·lulars) o en la replicació (còpia) de l'ADN.
D'aquest article no hi ha cap resum a la pàgina de Investigación y Ciencia a Internet.

[Carles]

Fent un pas endavant m'atreveixo a formula uns problemes de futur?

És la vida un imperatiu còsmic o és simplement un accident extraordinariament afortunat?

Serem capaços els humans de crear en el laboratori organismes artificials autorreplicants?
Abans d'autodestruir-nos?

Som els més adequats per a protegir la vida?, sembla que ens agradi més extingir-la que crear-la.

Serien més preguntes a contestar-nos.

[jdiez]

Aspectes termodinàmcis que poden contribuir a distingir el què és viu del que no ho és:
Erwin Scrödinger, un dels fundadors de la mecànica quàntica, publicà el 1944 un petit llibre de divulgació “What is life”, del que tinc la versió en castellà traduïda per Ricard Guerrero i amb pròleg de Jorge Wagensberg (us sonen?). En ell fa tota una discussió sobre el què és la vida i un dels aspectes que més m'agraden és l'aspecte de la vida basat en la termodinàmica:
- El tret característic de la vida és que, allò que és viu, continua interaccionant, movent-se, intercanviant material, .. amb el medi ambient, durant molt més temps que allò que no és viu.
- Un sistema no viu, com a resultat de la interacció amb el medi, tendeix ràpidament a l'equilibri, intercanviant calor per igualar les temperatures i arribant a l'estat de màxima entropia. (Entropia és una magnitud física, perfectament mesurable, que indica el grau de desordre d'un sistema).
- Un sistema viu en canvi, té una molt major capacitat d'alterar el medi. Evita la “degradació” cap a l'equilibri mitjançant el metabolisme, menjant, bevent, fotosintetitzant, etc. Es pot dir que s'alimenta d'entropia negativa, ja que la seva entropia disminueix, en lloc de créixer.
- Com a conseqüència, segons la segona llei de la termodinàmica, a l'entorn del sistema viu es genera un desordre encara major que l'ordre generat al seu interior.